La instalación Fragments es parte de una exposición en el Convent de les Artes de Alcover, realizada en Octubre 2017, en la primera sesión de Parlem Contemporani? organizada por el Ayuntament de Alcover (Tarragona).

"Fragments" és una instal·lació que intenta reflexionar sobre la multiplicitat de mirades. En el món del selfie la nostra imatge sembla com congelada per una sola perspectiva, el nostre braç i la càmera del mòbil. Alhora, en el context contemporani, l'accés a la informació ens dona la sensació d'arribar a un coneixement que en altres èpoques no era possible. En aquest sentit el concepte d'informació és emprat en la seva més àmplia accepció, des de les notícies a la publicitat, i fins es pot arribar a saber, gairebé en temps real, on ha anat a menjar un amic a l'altra banda del món... Aquest coneixement modifica substancialment la nostra relació amb l'espai i el temps. "Fragments" vol oferir una visió de l'arquitectura que reflecteixi aquest canvi de percepció.

"Fragments" és una instal·lació que es compon per rectangles de miralls de poliestirè, col·locats en doble cara i connectats entre si per una xarxa de cables. Els miralls estan disposats entre ells de forma alternada, similar a un tauler d'escacs, en un ritme ordenat de plens i buits. El teixit així compost és interconnectat i tensat en l'espai del pati del convent mitjançant altres cables. Aquesta disposició genera la dimensió volumètrica del teixit on els miralls s'orienten en diferents angles i direccions.

El resultat és una superfície que fragmenta la imatge de l'arquitectura del pati i dels visitants. Un espai que interactua amb les variacions del clima, reflectint el cel amb els seus núvols, i la llum que canvia durant el dia. Els visitants que caminen són part central de la instal·lació. S'observaran fragmentats, veuran reflectides diverses parts de si al mateix temps i des de diversos angles. Segons com es moguin al pati i del punt d'observació que prenguin, els visitants tindran una visió diferent del context. També per això els miralls són col·locats en doble cara; des de la primera planta, mirant la instal·lació des de dalt, s'oferirà una perspectiva diferent.

En contrast amb la primera escena de la pel·lícula 2001 Odissea a l'Espai, en la qual apareix el gran monòlit negre, la instal·lació intenta oferir una visió fragmentada als visitants amb l'objectiu de reflectir el món contemporani, tan interconnectat i dividit al mateix temps. En aquesta fragmentació l'espai es dissol per perdre els seus límits, oferint a l'espectador un moment de distracció que estimuli la creativitat.